Lectures recomanades

>> Lectures que aquesta quinzena us proposen les redactores i redactors de L’ACCENT:

Xocolata desfeta

Joan-Lluís Lluís
Edicions La Magrana, 2010

Reprenent l’exercici d’estil realitzat per Raymond Queneau a Exercices de style (1947) presentant una mateixa història escrita de noranta-nou maneres diferents i que a casa nostra ja compta amb algun precedent (Quin Déu enamora de l’Adrià Pujol Cruells), l’escriptor de Perpinyà ens presenta cent vint-i-tres descripcions diferents d’un relat breu que se situa al carrer Petritxol de Barcelona, d’un moment d’una història carregada d’ironia (i d’autoironia), de sàtira i de paròdia.

+ “Qué pensiones, qué futuro” M. Etxezarreta +  “Els convidats” E. Teixidor + “Dies d’amor i de guerra” T. Anam

Qué pensiones, qué futuro M. Etxezarreta, E. Idoate, J. Iglesias Fdez. i J. Junyent Tarrida Icaria Editorial, 2010 Davant l’actual atac als sistemes públics de pensions, aquest llibre ofereix arguments i dades contundents contra la propaganda de les classes dominants i els seus mitjans. Una defensa de la sostenibilitat de les pensions públiques, enfront dels greus riscos de les pensions privades. Els autors, membres del seminari d’economia crítica Taifa, denuncien que l’interès en impulsar els fons de pensions privats es deu a les necessitats del capital financer i no ofereix garanties ni respon als interessos dels i les jubilades. Malauradament, només es pot trobar en castellà.

Els convidats Emili Teixidor Columna Edicions, 2010 L’Emili Teixidó torna, amb Els convidats, als escenaris físics i històrics de la seva novel·la multipremiada i molt ben rebuda tant per la crítica com pel públic Pa Negre. La postguerra a la plana de Vic és ara però retratada de forma molt més coral i descriptiva amb la voluntat de descriure el feixisme més ordinari, quotidià. De la mà dels poders civils i eclesiàstics observem com el feixisme dels primers anys del franquisme s’escampa pertot i penetra en els caps d’aquells que més buits els tenen.

Dies d’amor i de guerra Tahmima Anam Amsterdam, 2009 L’autora d’aquest llibre, Tahmima Anam, encara no havia nascut quan succeeixen els fets que relata a la novel·la. Però coneix de molt a prop el que va succeir aquells mesos de guerra de 1971 que van culminar amb la independència de Bangla Desh perquè els seus pares hi van participar. Igual que Rehana, la protagonista de Dies d’amor i guerra, que viu com els seus fills s’uneixen als grups d’esquerres bengalís que lluiten per la independència del seu país i que també s’hi acaba involucrant. Un relat amb el que viatgem a una de les lluites d’alliberament dels anys 70 que ens és més desconeguda a les catalanes i catalans.