Rebuig a Barcelona a la visita del Papa
Barcelona va mostrar el dissabte 6 de novembre el seu rebuig a la visita del Papa Benet XVI. Al voltant de 500 persones es van concentrar a les 12.00h a la confluència del passeig de Gràcia amb la Gran Via. La concentració formava part de la campanya “Deixem-nos d’hòsties”. Jo no t’espero! i també es van unir persones de la manifestació de plaça Universitat convocada per Ca la Dona sota el lema “Les dones no t’esperem!”. El portaveu de la campanya, Marc Garriga, va criticar els 6.000 milions d’euros anuals que l’Estat espanyol regala a l’Església.
Segons explicà Garriga la jerarquia catòlica tracta “d’imposar la seva visió de la sexualitat, purament reproductiva i condemna altres formes de viure-la”. El portaveu també va ressaltar que l’Església “estigmatitza i criminalitza a les persones gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals”. En acabar l’exposició del portaveu va pujar a l’escenari l’activista transsexual Manuela Trasobares. Encarnava a la Mama (en contraposició al dirigent catòlic, el Papa), ja que com a part de la convocatòria s’encoratjava a rebre la Mama. Trasobares, amb el puny alçat, va engrescar no sols a rebutjar la visita del Papa i lluitar per una ciutat laica, sinó a “destruir l’Església i l’Estat opressor, capitalista i patriarcal”. Segons la pàgina web de la campanya “l’acte va comptar amb el suport i participació activa de l’anarquisme, l’esquerra independentista i col·lectius contra l’homofòbia i la transfòbia”.
Escalfant motors abans de l’arribada
Dues manifestacions es van realitzar dos dies abans de la visita del Papa. El dijous 4 la plataforma Jo no t’espero convocà de manera unitària a la plaça Universitats on va reunir al voltant de 3.000 persones. Alhora en un acte oposat, unes 50 persones es concentraven a la catedral de Barcelona “en desgreuge al Sant Pare”. La manifestació contra la visita catòlica va marxar fins a la plaça de Sant Jaume. Les persones que omplien a vessar la plaça van criticar els privilegis de la jerarquia eclesiàstica, la seua actitud masclista, el finançament amb fons públics i el suport que les autoritats donaran al summe pontífex. En la protesta van participar diferents organitzacions antipatriarcals, laiques, anticapitalistes, independentistes… una munió de persones procedents de tendències polítiques i socials molt diverses.
Milions d’euros públics per rebre el Papa
Al voltant de 1,8 milions d’euros, de fons públics, costa la visita del cap d’Estat a Barcelona. Vora 25 va costar quan estigué a València, encara que els comptes no estan del tot clars. Aquesta volta tampoc s’ha aclarit del tot d’on ixen els diners públics i per a què. L’Ajuntament de Barcelona -que va desplegar a la Guàrdia Urbana al pas del “Papamòbil”, va organitzar l’aparcament d’autocars de pelegrins i va tallar carrers al voltant de la Sagrada Família- va participar amb 150.000 euros. El govern del tripartit va assumir despeses, sense especificar-ne, ja que no ha creat una partida especial als pressupostos. “L’únic capítol de més és el centre de premsa, ja que es considera que suposa projecció internacional per a Catalunya”, defensaren des del Govern. El centre estigué en les Drassanes, i va costar entre 150.000 i 200.000 euros, que van aportar -en percentatge encara per decidir- el Govern i la Diputació de Barcelona. Pel seu cantó, TV3 va fer públic que el desplegament de càmeres i la cobertura informativa no excediria els 500.000 euros.
“És una visita beneficiosa”
La directora general d’Assumptes Religiosos de la Generalitat, Montserrat Coll, va justificar a l’octubre la despesa pública d’1,8 milions d’euros per a la visita del bisbe de Roma. Coll va adduir que l’Administració els paga per a “qualsevol esdeveniment o personatge conegut” i que suposaria un “benefici” per a Barcelona i Catalunya.
