Entrevista a Rob Wallace: L’economia política de la pandèmia
Rob Wallace és un biòleg evolutiu i filogeògraf de salut pública. Els seus escrits han atret l’atenció internacional a causa de l’esclat de la mortal pandèmia COVID-19. Wallace és un dels pocs epidemiòlegs que, des de principis d’aquest segle, adverteix el món sobre l’esclat de pandèmies mortals. Els seus escrits
El capitalisme de monopolis intel·lectuals i els seus efectes sobre el desenvolupament
Què hi ha de nou en les empreses líders (globals) dels nostres temps? Si l’existència de monopolis gegantins és un fenomen recurrent en la història del capitalisme, com explicar l’ebullició que suscita actualment l’alta concentració de capital? Les empreses líders de segle XXI són monopolis intel·lectuals. Es tracta d’empreses que
Notes per un sindicalisme combatiu en el sector de la logística
Un nou repte per encarar Les infraestructures logístiques han esdevingut centrals en l’organització contemporània del treball i la producció capitalista. En l’actual fase d’acumulació capitalista, caracteritzada per baixos nivells de creixement, la rendibilitat es persegueix principalment facilitant i accelerant la circulació de mercaderies i augmentant el nombre d’intercanvis, en lloc
Els reptes del capitalisme de plataforma: entendre la lògica d’un nou model de negocis
Al nostre voltant, sembla que una nebulosa d’entitats anomenades «plataformes» configuren cada vegada més el nostre món. Es culpa a Facebook de perpetuar notícies falses i canviar el resultat de les eleccions nord-americanes; Amazon està transformant radicalment la logística i creant un futur automatitzat sense feina; Google està desenvolupant ràpidament
Les reformes laborals (1976-2012): els mateixos objectius i les mateixes fal·làcies
L’objectiu d’aquest article és analitzar, des d’una perspectiva diacrònica, els objectius (declarats i no declarats), així com la retòrica justificativa, sobre els quals han pivotat les reformes laborals a l’Estat espanyol, tot centrant-nos especialment en les del període 2010-2012. En aquest període es concentren amb molta més intensitat totes les
La collita de la pandèmia
La campanya de la fruita dolça ha estat marcada per les desigualtats socials dins el món agrari. La Covid ha tingut una incidència més alta i amb conseqüències més greus sobre la classe treballadora de l’agroindústria, molts han hagut de triar entre emmalaltir o menjar. La salut s’ha vist greument
Conquerim Nissan i la nació
Totes les que tenim un rentavaixelles, i les que no en tenen també, sabem com ens allibera. Recollir la taula i seure al sofà és molt millor que posar-se a fregar plats, ves quina obvietat. La màquina ens allibera de treballar. Més ben dit, ser propietaris de la màquina ens
Gonçal B. R.: « Han preparat un marc polític, social i cultural favorable al consentiment i/o acatament de les contrareformes econòmiques que ja s’estan elaborant»
Com valores les mesures econòmiques dels governs central i autonòmics? En aquest sentit caldria marcar dos moments molt ben diferenciats als Països Catalans al sud de l’Albera. Un moment inicial en què ningú semblava saber què volia o què havia de fer-se, en el qual els diferents governs autonòmics d’una
Gemma Casal: «La crisi ha posat sobre la taula les conseqüències de la pèrdua de sobirania alimentària, han augmentat les veus que reclamen més accés als mercats locals i als productes de proximitat»
Com valores les mesures econòmiques dels governs central i autonòmics? Com afecten a l’àmbit agrícola? La resposta del govern central en referència als ajuts destinats a l’economia són limitats i adreçats al manteniment de les gran empreses i no a les PIME, autònoms o treballadors. Bona part de la classe
Antonio Pérez Collado: «La resposta d’UGT i CCOO ha sigut de silenci i de submissió al sistema»
Com valores les mesures econòmiques dels governs centrals i autonòmics/regionals? Sense ser un expert en economia, i tenint en compte la complexitat d’aquesta situació, crec que s’han anat prenent algunes mesures positives, encara que generalment amb retard i perquè l’opinió pública (especialment en les xarxes socials) i els col·lectius organitzats