Cas Jona: els tribunals diran què toca fer

Jonathan Ivorra i Antoni Verdasco són els dos noms propis que hi ha darrera l’anomenat “judici de la vergonya”, que ha fet seure aquests dos veïns de Barcelona a la banqueta dels acusats. Estan imputats per presumptes delictes de desordres públics, atemptat a l’autoritat i manifestació il·lícita pels aldarulls de 2006 durant la mobilització contra l’especulació urbanística i en defensa del Forat de la Vergonya. Passat el judici, la Fiscalia i l’Ajuntament de Barcelona segueixen demanant 8 anys de presó per a cadascun d’ells.

La vista oral contra Ivorra i Verdasco s’ha celebrat 4 anys i mig després de la detenció del primer, quan un escamot de policies encaputxats el va emmanillar al mig del carrer, davant els ulls de la seva companya. Van ser els primer moments de tensió d’una situació de patiment que s’ha allargat durant tot aquest temps, amb l’angoixa de saber que l’administració pública i la Fiscalia s’han posat d’acord per tancar els encausats amb una pena totalment desproporcionada i basant-se en un muntatge policíac molt barroer.

L’encausament d’Ivorra i Verdasco va tenir lloc mesos després de que s’haguessin produït els fets, amb l’Ajuntament preocupat per la imatge de feblesa projectada davant el moviment veïnal del Forat i els moviments socials de Barcelona. Així, els Mossos d’Esquadra es van posar al servei del consistori i van procedir a utilitzar un mètode, si no habitual, sí molt conegut per tota la dissidència del nostre país: el muntatge policíac i la cacera de caps de turc. Tot, sota la supervisió de la polèmica i temuda regidora de Seguretat de Barcelona, Assumpta Escarp.

Després de 53 mesos d’espera, durant el judici les acusacions no ha presentat proves contundents contra cap dels acusats, no hi ha testimonis presencials que els puguin reconèixer i tampoc no hi ha declaracions inculpatòries. Tot i així, Ajuntament i Fiscalia segueixen en la mateixa línia: acusen Ivorra dels tres delictes, es refien exclusivament d’una declaració viciada de la brigada política dels Mossos, i obvien tots els testimonis i evidències que exculpen Ivorra dels delictes, més enllà d’haver acudit a una manifestació no comunicada. El que sorprèn, doncs, no és la duresa de l’acció policíaca, a la qual hi estem més o menys avesats, sinó la manca d’escrúpols de l’Ajuntament i la Fiscalia, dues entitats que podrien estar vetllant per garantir els drets dels seus ciutadans, i no per trepitjar-los.

Val a dir, però, que tot plegat podria haver-se convertit un cas repressiu més si no fos per la desproporció de la condemna que es vol imposar: 8 anys de privació de llibertat que es sumen als 4 anys i mig de dilatació judicial. Durant tot aquest temps, han estat molts i molt diversos els actes i accions que han anat acompanyant en Jona, que no ha dubtat en assumir la campanya política i ha rebut grans dosis de solidaritat arreu dels Països Catalans. Ara, però, és quan arriba el moment de la veritat: aviat coneixerem la primera sentència. Si aquesta és absolutòria, caldrà felicitar la jutgessa per haver-se sobreposat a les possibles pressions polítiques i policíaques que hagi rebut.

D’aquesta manera, s’iniciarà amb bon peu el possible procés de recursos a l’Audiència Provincial i al Tribunal Suprem, ja que és molt probable que l’Ajuntament vulgui continuar acarnissant-se amb la situació de les dues víctimes del cas. Cal dir, però, que si la sentència és condemnatòria, el procés també haurà de seguir viu, per mor dels recursos que interposin les defenses. Ara bé, si arriba una condemna, el recurs més important serà el del carrer: les alarmes s’hauran encès i totes les eines de l’esquerra independentista i dels moviments populars dels Països Catalans s’hauran de posar en marxa.

Per això, des d’ara mateix cal situar-se en el pitjor dels escenaris, per estar preparats i previnguts, de manera que es pugui donar una resposta adequada a la màxima pena que se li pugui imposar a en Jona. No hi ha cap dubte de que si s’arriba a aquest extrem, la resposta haurà de ser (i serà) nacional i multitudinària. Però el nivell de duresa i combativitat de la mateixa el marcaran els tribunals amb la gravetat de la sentència.