Èxit social de la vaga de l’ensenyament

22mLa vaga educativa d’aquest 22 de maig ha tret al carrer més d’un centenar de miler de persones arreu dels Països Catalans. Per primera vegada en anys s’ha convocat una vaga que implicava tot el sector educatiu, des de les escoles bressol fins a les universitats i la formació continuada.

La vaga era convocada per pràcticament tots els sindicats de professors, organitzacions d’estudiants i altres actors de la comunitat educativa del Principat i el País Valencià. A les Illes hi havia convocada una jornada de lluita.


Més enllà del seguiment de la vaga, que tot i no haver estat abassagador, sí que ha estat notable, sobretot tenint en compte els serveis mínims decretats. El que sí que han estat massives són les mobilitzacions. L’organització parla de 150.000 persones a Barcelona, 60.000 a València, 25.000 a Alacant, 15.000 a Castelló, 5.000 a Lleida, 3.000 a Girona i Tarragona i 2.500 persones a Elx. Alhora, hi ha hagut concentracions en desenes i desenes de localitats.

A les universitats, hi ha hagut ocupacions de facultats -a Elx s’ha arribat a ocupar el rectorat de la UMH- i talls de circulació de les vies properes a aquestes, com l’Avinguda Blasco Ibáñez de València o  l’AP7 a la UAB.

Ocupació a Palma i intent a València

Prop d’una cinquantena d’estudiants universitaris han ocupat la Conselleria d’Educació balear a Palma, on tot i no haver-hi convocada una vaga, sí que hi havia convocada una jornada de lluita. Després d’una hora dins l’edifici, la policia ha fet acte de presència i ha desallotjat i identificat els estudiants. Els estudiants han publicat un comunicat explicant les seves reivindicacions.

A València, un grup de tres-cents estudiants concentrats davant la conselleria també han intentat entrar a l’edifici, produïnt-se moment de tensió amb la policia que ha acabat amb la identificació d’alguns estudiants.

Les claus de la mobilització

Al Principat, la mobilització ha aconseguit fer forat més enllà de mestres i alumnes, implicant bona part de la societat. Trencant la imatge de corporativisme, s’ha aconseguit fer partícip dels problemes de les escoles a amplis sectors socials que han nodrit les manifestacions i han guanyat la batalla mediàtica de la raó. La massiva resposta a les manifestacions ha desmuntat l’estratègia de les conselleries corresponents de minimitzar l’impacte de la vaga. Més enllà de la guerra de xifres, s’ha instal·lat la percepció que el món educatiu ha dit prou.

Al País Valencià, els 3 dies de vaga han estat un pas més en la lluita del món educatiu contra la conselleria del PP. En aquesta onada mobilitzadora hi ha hagut altres manifestacions més massives i transversals, com les del passat 21 de gener, que van implicar de forma més important les famílies en les mobilitzacions.

L’impacte de la vaga no ha estat tan massiu com les manifestacions al carrer. El discurs que les vagues perjudiquen les famílies i que cal cercar formes alternatives de protesta ha calat en bona part dels docents. Alguns mitjans de comunicació han optat per publicitar aquesta actitud, que també ha estat corroborada pels mestres i professors amb qui L’ACCENT ha parlat.

L’acció decidida dels piquets estudiantils, tant pel que fa a assegurar l’efectivitat de la vaga a les universitats com en les ocupacions d’edificis públics, han desafiat la retòrica de la vaga tranquil·la i han demostrat la seva utilitat per a garantir l’èxit i la visibilitat de la mobilització. En combativitat, l’estudiantat han anat unes passes per davant del professorat.