L'Accent - Periòdic popular dels Països Catalans

 
Pilar Rahola està fent un estudi de mercat a l'Argentina. Ha descobert que si poses a parir la senyora Fernández (que alguns, inclosa la pròpia senyora Fernández, anomenen de Kirchner) reps un ingrés en compte. No és una estratègia absurda car també aquí posar verda la senyora Fernández té la seva quota de mercat, sobretot des que un important sector empresarial espanyol va resultar greument perjudicat per alguna de les seves decisions (qui paga, mana!).

A l'escola ens ensenyaven que els beneficis que els empresaris obtenien en aquest bonic sistema que anomenem capitalisme estaven justificats pel risc que assumien a l'hora d'invertir. Com que podien perdre molt si anaven maldades, quan tot sortia bé era legítim que s'apropiessin de part del treball d'altri i es quedessin els beneficis.

«Si se l”ha menystingut en determinats cenacles ha estat per raons ideològiques o per rancúnies i enveges personals. Teixidor va ser una persona de dretes». Aquest és el nucli dur de la columna de Narcís-Jordi Aragó a El Punt-Avui del 27 de maig. Porta per títol «Torna Joan Teixidor». Sembla que finalment es fa justícia i les forces de la llibertat vencen el sectarisme criptocomunista que campa pertot. S”ha acabat la dictadura de l”esquerra intolerant i triomfa la qualitat literària més enllà de les ideologies.

Aquestes darreres setmanes hem reviscut a la Universitat Autònoma de Barcelona un fet històric dins del gran cúmul d'esdeveniments revolucionaris que protagonitzem els estudiants dels Països Catalans. Després de convocar una jornada de vaga estudiantil el passat 17 d'Abril, emmarcats dins de la campanya “Desobeïm el règim. Recuperem el nostre”, es va ocupar el Rectorat del Campus de Bellaterra. Més de 300 estudiants entràvem plens d'il·lusió a dins l'edifici per quedar-nos-hi indefinidament i així aconseguir que l'equip de govern actual de la UAB apliqués i executés les mocions ratificades pel Claustre.

L'emblemàtic poble de Burjassot, a la cruïlla entre l'horta i el dessarrollisme metropolítà, referent de la cultura catalana per haver-hi nascut Estellés o de l'antifeixisme, per ser el poble natal de Guillem Agulló, és ara també el laboratori valencià per assajar les noves estratègies de la dreta front a la davallada electoral i la pèrdua generalitzada de suport social.

No totes les opinions de les famílies i els docents queden ben representades en els mitjans de comunicació.

Centre: punt equidistant entre dos o més punts, i alhora punt de trobada a mig camí de tot arreu. Social: Que no obeeix a les lleis del mercat, i te per objectiu la construcció d’una societat justa per a la majoria. Autogestionat: sense dependre de cap institució, treballant conjuntament per tirar endavant les iniciatives. Can: Casa, lloc on viure i desenvolupar-se com a persona. Vies: Camins a seguir, o a fer descarrilar. Fa 16 anys que el barri de Sants hi ha altres vies per a construir el present i el futur des d’una perspectiva social, donant sostre a joves que dins el mercat de la bombolla immobiliari no tenien lloc ni pel crèdit ni pel lloguer, sembrant la llavor de projectes que dins dels locals de l’ajuntament no hi tenen cabuda i dins els locals del mercat no tenen rendibilitat. Fa anys que la lluita del CSA Can Vies i tot un barri es lliura en molts fronts, al carrer on guanyem... de carrer, a la premsa on continuem burxant per donar els nostres arguments, i en seu judicial on s’ha plantat cara fins que el la burocràcia fa impossible que els de baix tinguin opcions a tornar a guanyar, fiances milionàries per tenir dret a defensar-se.

En el moment de tancar la present edició de L'ACCENT, el ple de la Corts Valencianes aprovava la proposició no de llei que instava a les institucions i al Consell a no tramitar cap iniciativa parlamentària o altres escrits que “no respecten la denominació oficial de Comunitat Valenciana o la substituïsquen per una altra”. El mateix dia, efectius dels Mossos d'Esquadra procedien al desallotjament de Can Pinella, a Montcada i Reixach, i s'emportaven cinc persones detingudes; alhora, a instàncies de l'Audiència Nacional espanyola, un altre dispositiu dels Mossos escorcollava l'Ateneu Llibertari de Sabadell; els Mossos també, en aquesta ocasió a Salt, negaven el dret a l'aigua potable dels inquilins de l'edifici ocupat per la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques. I no molt lluny d'aquestes terres, a Ondarroa, l'Ertzaintza detenia Urtza Alkorta, condemnada a 5 anys de presó per col·laboració amb banda armada; ni la barrera humana de centenars de solidaris ni el fet que la sentència condemnatòria s'havia basat en unes declaracions extretes sota tortura va impedir l'actuació policial.