Mrs. Robinson

Fins fa tot just un parell de mesos, la senyora Robinson no era més que un personatge de ficció que representava la força d’atracció que la dona madura exercia en els joves que tot just començaven a escrutar els camins de la sexualitat. Fins aleshores Mrs. Robinson era la protagonista d’El graduat i d’una cançó, tan excel·lent com la pel·lícula, interpretada per Simon & Garfunkel.


Des de gener d’enguany, però, la mítica senyora Robinson ha deixat de ser una ficció. Ni és americana ni s’enamora d’un jove Dustin Hoffman a punt de graduar-se. Mrs. Robinson viu a Belfast, és la dona del primer ministre del Govern de Stormont i una fervorosa presbiteriana militant del Partit Unionista Democràtic, el DUP, la força política nascuda a l’ombra del fanàtic Ian Pasley que aplega els unionistes més extremistes dels sis comptats del nord d’Irlanda.

Que la molt beata senyora Robinson tingués un embolic amb un jove de quaranta anys menys que ella hauria de ser una cosa irrellevant. La vida privada d’un personatge públic és un afer que només l’afecta a ell. O només hauria d’afectar-lo, perquè és clar, el que no es pot és obligar des d’una tribuna pública a la gent a seguir unes determinades pautes de conducta moral en la seva vida privada, censurant a qui no les segueix, per després, lluny dels focus de les càmeres, fer exactament el contrari d’allò que es pregona. És en aquestes circumstàncies quan la vida privada passa a ser d’interès públic, com ha succeït en el cas de la nostra inefable senyora Robinson.

L’Iris Robinson, abans de ser caçada al llit amb un jovenet, censurava públicament l’homosexualitat considerant-la una abominació. No ho dic jo, deia, ho diu la Bíblia. És cert, el Levític, el tercer llibre de l’Antic Testament, inclou una referència expressa als actes sexuals entre homes o entre dones: “Qualsevol que mantingui un ajuntament amb un home essent un home, o amb una dona essent una dona, ha comès una abominació; ambdós han de ser morts i sobre ells serà la seva sang”.

L’al·legat de Mrs. Robinson per executar tots els gais i les lesbianes del planeta oblida un petit detall. El llibre de l’Èxode, el segon volum de la Bíblia que precedeix el Levític, condemna l’adulteri amb la mort. La nostra senyora Robinson, doncs, es podriria a l’infern amb els homosexuals que tant odia perquè ella, com ells, ha vulnerat repetidament un ancestral codi de conducta que voldria convertir en llei.

El cinisme de la senyora Robinson no ha passat desapercebut a Belfast. Al marge de posar en una situació d’escac i mat al seu marit, Peter Robinson, perquè a l’adulteri calia afegir l’estafa i el tràfic d’influències que la ínclita Mrs. Robinson feu en favor del seu amant perquè aquest pogués obrir un localet d’última moda al centre de la capital nord-irlandesa, l’Iris ha donat munició, i de la bona, als qui pretenen que no siguin els inquisidors de la moral els qui regeixin la vida pública en aquesta petita porció del planeta. Fent gala d’un sentit de l’humor d’allò més fi, els homosexuals nord-irlandesos han intentat convertit el jove amant de la primera dama integrista en una icona del moviment gai. I seguint amb el fil humorístic, les notes de la preciosa cançó de Simon & Garfunkel han servit per llençar un nou èxit al mercat musical dels sis comptats: Mrs. (Iris) Robinson. Escolteu-la i gaudiu-la, la nova cançó de moda a la pàtria dels Wolfe Tones és una autèntica joia!