Responsabilitat de tots els Països Catalans
La situació de la política institucional valenciana a hores d’ara és, si no el pitjor dels escenaris on ens podríem trobar, sí un dels pitjors. Sense comptar els segles d’ocupació, les guerres i l’assetjament, ara ja van catorze anys de govern del Partit Popular, açò és: espanyolisme, model econòmic basat en la construcció, desballestament del medi ambient, macroprojectes basats novament en el totxo, desmembrament nacional (recordem els conflictes amb l’aigua i amb la llengua) i ara, el famosíssim Cas Gürtel. Aquest escàndol que ha esguitat a gran part de la cúpula popular valenciana, i que ha destapat delictes que, per la seua grandària, eren inamagables. Com a anècdota cal parlar també d’un PSOE que no vol formar part d’una comissió que investigue els comptes de tots els partits polítics del parlament valencià; només els comptes relacionades amb el PP i Cas Gürtel. Però açò no es tot, hi ha enquestes que asseguren la victòria dels populars al País Valencià amb un 53,4% dels vots, similar als anteriors comicis, si les eleccions foren ara.
Tot plegat, recorda bastant a la trilogia de l’escriptor Ferran Torrent: Societat Limitada, Espècies Protegides i Judicis Finals. Que, per a qui no ho sàpiga, retracten d’una manera fidel les clavegueres polítiques de la primera legislatura de Camps com a president de la Generalitat Valenciana. La novel·la té a la primera pàgina una nota afirmant que tot allò que hi conté, és clar, és fictici. No fos cas!
La referència bibliogràfica d’aquests tres llibres ve a compte perquè tal i com passava a les novel·les de Torrent, al Govern valencià tot es redueix a diners. I quan es diu diners també es parla d’extorsions, de mentides, d’interessos particulars, de manca d’escrúpols, de cap interès pel poble… tot amanit amb una concepció espanyolista i sucursalista, evidentment. Al capdavall, el Cas Gürtel podria aparèixer a qualsevol de les obres de Torrent i no quedaria desencaixada, gens ni miqueta.
I si no es veu així fem repàs. Cal esmentar la variada llista d’esdeveniments de gran format que s’han realitzat al País Valencià -sobretot al cap i casal: visita del Papa, Fórmula 1, Copa Amèrica, etc. molts dels quals han estat organitzats per l’empresa Orange Market i vinculats, per tant, amb el Cas Gürtel. Hem vist com el PP i el PSOE pactaven el darrer Estatut d’Autonomia. S’han fet requalificacions de milions i milions d’hectàrees per donar eixida a les inversions i negocis dels empresaris de la construcció de tota la península. Agressions irreversibles del medi ambient (Albufera, Xúquer, Horta…). I l’enumeració podria ser força extensa.
Recordant el començament… No n’hi havia prou amb la resta del maltractament que ha rebut el poble valencià al decurs de la seua història, i de retop la resta dels Països Catalans, que ara hem d’aguantar que a pesar dels escàndols el poble seguisca hipnotitzat per la propaganda del PP. Per què passa açò? Joan Fuster citava al seu conegut Nosaltres els valencians al Comte-duc d’Olivares dient que els valencians érem un poble dúctil, poc lluitador o contestatari.
Bé, deixant a banda les citacions i la història. A hores d’ara el problema d’aquesta realitat en què vivim, és de tots. De tot el País Valencià i de tots els Països Catalans. És la manca d’una oposició popular seriosa i real la que ha permès que casos com el Gürtel, que només és un més de tants altres casos de corrupció o de tràfic d’influències, hagen esguitat tant el PP com el PSOE o d’altres partits arreu del país. El caràcter partidista i igualment corrupte de la justícia espanyola només ens permet desitjar que almenys l’acumulació de casos com aquest (o el d’en Millet, o el d’en Matas) i el fet que siguen ventilats públicament contribuisquen a forjar una consciència popular desconfiada amb la classe política actual, i favorable a un canvi de baix a dalt en el sistema econòmic, social i institucional vigent.
