Posts From Joan Sebastià Colomer
Ja ens ho deien que la sanitat i l’educació, quan són públiques i universals, produeixen transtorns greus de la personalitat. Víctima de les pensions de jubilació i viudetat i del subsidi d’atur, el ciutadà noruec Anders Behring Breivik es va trobar entre l’espasa i la paret de la desesperació. I
Florin Bojor encara no té 30 anys. Després de passar-ne sis a l’Estat espanyol i Catalunya, quan arribi a Romania (a Transilvània) es trobarà amb unes lleis laborals que faciliten acomiadar treballadors sense contemplacions. S’haurà de conformar amb un sou d’uns 150 euros al mes, quan aquí n’aconseguiria uns 2.000,
En el camí cap a la Plaça sant Jaume els apòlegs de la independència indolora li van construir a Artur Mas un discurs al qual només va afegir la testa repentinada i un cinisme pel qual cal néixer polític. “Ara que ha canviat d’alcoves” i on va dir sobirania volia
En la mina inesgotable de la demagògia periodística Alfredo Abián té una posició de privilegi. Com a vicedirector de La Vanguardia escriu sovint un article que podreu trobar encapçalant el revers de la portada. Com que La Vanguardia té editorial, l’article no compromet la redacció encara que com a vicedirector
Entre els autors que viuen de la hipòcrita croada contra el políticament correcte s’hi compta Quim Monzó. En nom d’aquesta croada “llepen l’aspra mà que ens ha fermat des de tant temps al fang” (Salvador Espriu), que en el cas de Monzó és la del comte de Godó. Monzó és
Fa quinze dies us explicava com l’Ara, en la seva recerca desesperada de la respectabilitat, contractava per a escriure articles un senyor (Alfredo Pastor) més aviat espanyolista que trobava que manifestar-se contra les retallades era de mala educació. Deia també que aquest senyor era economista, professor de l’IESE i doctorat
No en tenia prou l’Ara a semblar la planta de reciclatge de l’Avui, vol recollir també el rebuig de La Vanguardia. No tinc constància que Alfredo Pastor hi hagi escrit ni puc dir que el seu currículum justifiqui un tal rebuig: Secretari d’Estat d’Economia, es va doctorar en la matèria
No hi ha ideòleg de la dreta que no tracti del tema de la “correcció política” en un moment o altre. Per això quan vaig llegir Salvador Cardús parlant sobre el “dogmatisme de les opinions que són emparades per la correcció política” (“Opinió contra veritat”, Avui, 20 de març del
Un debat estúpid que concentra les energies dels que en viuen. L’esquer ideal per fer les delícies dels conservadors empenyats a convertir l’article periodístic en un gènere de ficció. L’uniforme escolar. Tant conscients són tots plegats de la manca de sentit del debat que José Antich ha corregut, a La
Xavier Roig mereixeria una secció a part. S’hi conjuminen d’una manera perfecta els trets comuns dels profetes de la Meca-Washington. Naturalment té un màster en una universitat nord-americana (canadenca, en el seu cas). I conté tots els ingredients: la retòrica ridícula del triomf i de l’èxit, la demagògia habitual i